Joventut i regeneració urbana
CARLES GUERRA

L'any 1964 l'Ajuntament de Nova York va passar la New York Multiple Dwelling Law, en el marc de la qual l'article 7-B deia explícitament que "els artistes són un impuls per a la vida urbana", per la qual cosa "es mereixen un règim especial d'habitatges". Com diria Gordon Matta-Clark, el treball del qual es ben bé un reflex del procès urbà que va viure aleshores el Soho novaiorquès, el metabolisme de la ciutat necessita que els cucs facin la feina que cap capital financer pot fer; això és, sense la col·laboració de persones l'estil de vida de les quals afavoreix la distinció i unicitat de certes parts de la ciutat, no es catalitzaria el canvi.1*
Tot això ens diu que alguns estils de vida relacionats amb la joventut i amb l'art constitueixen un potencial efectiu perquè els valors d'ús i de canvi s'actualitzin, fins i tot de manera controlada.
La dotació d'espais lliures, equipaments i infraestructures a barris amb tendència a la degradació s'ha conjugat amb allò que David Harvey anomenaria un "capital simbòlic col·lectiu". 2*
Coses tan immaterials com el clima, la història i la reputació d'un indret tendeixen a incrementar aquest tipus de capital i contribueixen a crear un monopoli que atrau el capital financer. La suma d'aquests factors prepara la comercialització del lloc i del barri que, paradoxalment, destrueix les marques distintives que l'han fet valuós. Al capdavall, aquells que havien dignificat un espai urbà amb la seva presència tampoc no en poden gaudir.
Tot indica que la recuperació de les inversions econòmiques té un reconeixement que la inversió de capital simbòlic no té. Si aquesta percepció de la vida urbana té algun sentit, quina cara faran els joves la força de treball dels quals s'inverteix en el propi desenvolupament urbà? Es resistiran que la seva energia sigui reconduïda pels interessos de la propietat immobiliària? La imatge d'una joventut fluïda i divertida -sostinguda per les estètiques juvenils que consagren el plaer a tothora- ignora la injustícia que suposa ésser expropiat del treball.